Ananke: A Liturgy

Ananke: A Liturgy examina com els sistemes contemporanis de poder operen no mitjançant restriccions explícites, sinó a través d’una limitació deliberada de la perspectiva, presentant un camp construït com l’únic món possible. A partir de la teoria crítica, els estudis postcolonials i els quatre mil anys d’història del laberint com a forma política, l’obra sosté que la confusió que experimenten aquells qui transiten pel capitalisme contemporani no és inherent al sistema, sinó una conseqüència de la posició que ocupen. El laberint no confon. Oculta el mapa.

Es presenta com un conjunt de pantalles distribuïdes per l’espai a diferents alçades, cadascuna de les quals mostra fragments inspirats en pintures canòniques occidentals processats mitjançant l’estètica glitch, la tipografia ASCII i l’animació generativa de partícules. Les pantalles no conformen una seqüència que s’hagi de llegir d’esquerra a dreta. En lloc d’això, configuren un entorn que cal recórrer: un laberint físic la lògica global del qual resulta inaccessible des de qualsevol posició individual al seu interior.

Cada pantalla mostra textos oscil·lants extrets de declaracions polítiques, llenguatge burocràtic i testimonis literaris de set segles —Dante, Rumi, Kafka, Primo Levi, Walter Benjamin i Paulo Freire—, veus que confirmen, a través de diferents llengües i segles, que l’argument plantejat no és nou. L’espectador ja ho sap. La instal·lació no informa: recorda.

L’obra culmina amb una única frase que es forma simultàniament a totes les pantalles:

فَأَيْنَ تَذْهَبُونَ — Aleshores, cap a on vas?

No és una pregunta sobre quina direcció prendre, sinó sobre què es proposa fer un, un cop ha vist amb claredat l’estructura.

Dissenyadora: Malak Yahia.

Tutors: José Carlos Florez i Mery Glez.